Passejar la mirada...
Deixar-se endur...
Anar distreta
mirant-ho tot i res
Encara no sé que busque
ni qué em trobaré
Pot- ser...
El rosa ataronjat del capvespre
amb nubols viatgers...o
El tintineig de les fulles
verdes, grogues, rojes al vent...o
Les branques poderoses negres
dels arbres
intentant agafar el cel
Les muntanyes blaves violetes
enfosquin-se
donant pas a la nit
O... tal vegada,
eixa porta gris,
envellida, gruixuda i seca
plena de menuts foradets
amb el rovell dels claus...
El vent, va desfent el fum blanquinós
en eixir de la ximeneia...
Les emocions desperten als sentits
ho veig , ho sent i ho expresse pintant.
Deixar-se endur...
Anar distreta
mirant-ho tot i res
Encara no sé que busque
ni qué em trobaré
Pot- ser...
El rosa ataronjat del capvespre
amb nubols viatgers...o
El tintineig de les fulles
verdes, grogues, rojes al vent...o
Les branques poderoses negres
dels arbres
intentant agafar el cel
Les muntanyes blaves violetes
enfosquin-se
donant pas a la nit
O... tal vegada,
eixa porta gris,
envellida, gruixuda i seca
plena de menuts foradets
amb el rovell dels claus...
El vent, va desfent el fum blanquinós
en eixir de la ximeneia...
Les emocions desperten als sentits
ho veig , ho sent i ho expresse pintant.
MJ.LARA
mj.lara@ono.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario